A tocar de Bryant Park, un dels parcs més cèntrics i concorreguts de Nova York, se situa l'EVR, un local sofisticat que inclou dos bars, una cabina elevada per a discjòqueis i dos menús de còctels creats especialment per un expert de la casa. Els clients poden gaudir de la música mentre prenen un Negroni a 16 dòlars (12 euros) o, el que és el mateix, uns 0,2 bitcoins. Des de dilluns passat, aquest espai nocturn del cobejat cor de Manhattan accepta pagaments en metàl·lic, targeta i bitcoins, una moneda virtual creada fa uns quatre anys enrere i que ha captat l'atenció d'uns ciutadans cada cop més preocupats per la salut de les monedes governamentals.
“Sempre he estat interessat en els bitcoins i ara, amb tota l'atenció que rep, he pensat que era el millor moment per començar a acceptar-ne”, diu Alex Likhtenstein, soci cofundador de l'EVR, a El Punt Avui. “Durant les primeres 36 hores des que vam començar a fer servir la nova moneda, ja hem tingut tres clients que ens han demanat de pagar amb bitcoins i és el cap de setmana quan de debò ens arriba clientela”, hi afegeix.
Segons explica Likhtenstein, un dels seus socis al local, Charlie Shrem, és, alhora, conseller delegat de Bitinstant, un servei en línia que permet transferir de forma ràpida i fàcil fons en moneda real a comptes en moneda virtual i viceversa. Shrem va ser capaç de configurar la tecnologia necessària per poder obtenir els diners en dòlars de forma instantània i pagant menys recàrrecs que en processaments de targetes de crèdit.
El bitcoin va ser creat el gener del 2009 per un programador (o grup de programadors) conegut tan sols amb el pseudònim de Satoshi Nakamoto. Desvinculat de cap actiu real, el preu del bitcoin és determinat, tan sols, per l'especulació en les transferències i els intercanvis que es produeixen arreu del món. La moneda va representar un avenç en l'ús de programari de codi obert per autentificar i protegir transaccions de diners virtualment sense el suport d'un govern o la vigilància d'un banc central. En aquest sentit, les transferències funcionen a través del sistema P2P (d'igual a igual), l'emprat en l'intercanvi de fitxers per internet sense clients ni servidors fixos, i són lloades per aquells usuaris a qui no agrada que les transaccions siguin monitoritzades.
La moneda ha estat en circulació durant anys, però han estat les alertes derivades del corralito a Xipre i les condicions del rescat imposades per Brussel·les allò que ha fet disparar l'interès pel bitcoin i, amb ell, el seu preu, ja que la situació financera de monedes com ara l'euro ha fet més temptadores monedes al marge de tot control estatal. El maig del 2012, un bitcoin es bescanviava per 3,8 euros. Avui, el seu preu supera els 60 euros, havent arribat a pics de més de 180 euros, entre el 9 i el 10 d'abril passats.
No en va, alguns experts ja han alertat de l'existència d'una bombolla. Els inversors compren bitcoins perquè el preu no ha parat de créixer i, malgrat el descens recent que ha experimentat, el preu total de la moneda virtual ja supera els 800 milions d'euros. Segons informa el diari econòmic The Financial Times, Exante, el primer fons d'inversió lliure basat en bitcoins i amb seu a Malta, rep diàriament vint trucades d'inversors disposats a gastar-se 80 milions d'euros en bitcoins.
De moment, segura
“L'explosió de la bombolla es fa difícil de predir en un futur pròxim. S'ha especulat amb els preus del bitcoin des del seu naixement, però no hi ha raó que faci témer un fort descens de forma imminent”, explica Anna Christensen, directora adjunta de l'escola de negocis Leonard Stern, de la Universitat de Nova York. “En tot cas, és poc probable que acabi substituint cap de les grans monedes reals, tot i que sí podria substituir alguns dels seus usos. Serà la precursora de futurs sistemes monetaris i de pagament”, conclou Christensen.
Cal tenir en compte que el bitcoin és un codi de programari i que, malgrat l'intercanvi d'igual a igual, no es pot descarregar d'internet o copiar com una cançó. Si bé és cert que alguns comptes virtuals han estat piratejats, encara ningú ha aconseguit falsificar bitcoins. El procés de creació de la moneda virtual comporta càlculs matemàtics a través d'un programari informàtic que confirma, alhora, cada transacció i en verifica la seguretat
To view in english, use google translate http://www.elpuntavui.cat/ma/article/4-economia/18-economia/636933-moneda-en-xarxa.html
